Orígens – Com Neix – Juventudes Creadoras

Aquest projecte neix arrel d’un intercanvi de paraules entre els joves participants del “IIIer Encuentro de Juventudes Creadoras’06” de Catalunya i Equador, partint de que un dels objectius de la trobada és crear futurs projectes d’intercanvi entre les organitzacions participants.

Juventudes Creadoras és un espai d’intercanvi cultural on els participants APRENEN L’UN DE L’ALTRE tenint com a base la creativitat, el treball i l’experiència en les seves organitzacions de joves locals. "Els participants no només són part del encuentro sinó responsables d’aquest"

Una idea – Un grup per a fer un Intercanvi amb Barojo d'Equador

És a partir d’aquest moment que neix la proposta d’organitzar una activitat conjunta, en la que joves d’ambdós països tinguin l’oportunitat de conèixer-se i compartir els seus coneixements o habilitats, tenint en compte que tots tenim inquietuds d’oferir alternatives al model de societat en la que vivim.

• Teatro experimental BAROJO (Equador) és una organització artística cultural sin fines de lucro dedicada al trabajo con y desde jóvenes tanto en formación personal de los jóvenes cuanto en formación artística y cultural, así como la construcción de procesos de participación ciudadana. Actualmente estos trabajos han abierto su campo de acción hacia los niños y los adultos. Para la realización de todos estos objetivos utilizamos como herramienta principal el teatro, siendo este nuestro mayor campo de formación y acción.
• 
  

Arrel de la participació de dos joves del casal Guineueta i el Xiroc, la idea inicial sorgida al III Encuentro de Juventudes Creadoras, es trasllada a tres colles de foc:

• La Cabrònica del Nord (Casal de Joves Xiroc)

Aquesta colla es formà per iniciativa d'un grup de membres del casal de joves i esplai Xiroc l'any 1994. El nom de cabrònica del nord fa referència a l'estació del nord de Barcelona a la dreta de l'eixample. Participa activament a la Festa Major del barri del Fort Pienc i en altres festes majors o celebracions d'alguns barris o pobles de Catalunya.

La colla presenta els diferents personatges típics de les colles de diables tradicionals. Actualment som 30 joves que participem en espectacles de carrer mitjançant les tècniques de circ tant malabars de foc i sense foc, cercaviles, despertades matinals, castells de focs, versots satírics de caràcter popular, actuant mitjançant l’expressió corporal i teatral.

• El Grup de Foc de la Guineueta (Casal de Joves Guineueta)

La Colla de Diables de la Guineueta neix l’any 1989, per la iniciativa d’un grup de joves que volen continuar la seva participació com a joves del barri de la Guineueta, alhora que es crea el Casal de Joves.

La nostra colla s’identifica pel color lila i negre de cassaques i pantalons, amb banyes i cua negres. La Meri, la nostra dragona, és el nostre símbol i ens acompanya en tots els correfocs.

Amb el pas del temps, el grup ha anat creixent i s’han format diferents grups relacionats amb el foc, les arts escèniques i la cultura catalana. En aquests moments som uns 30 joves entre 17 i 33 anys, que engloba: la Colla de Diables, la Colla del Drac, la Malapercussió (grup de percussió) i grup de malabars de foc.

Participem en diferents espectacles a diferents barris de Barcelona i en algunes poblacions catalanes, també som els propis organitzadors d’alguns d’aquests.

• Sucspir, Diables de la Verneda

Tot va començar el Febrer del 1989 al barri de la Verneda, amb el nom de Diables de la Verneda. Es caracteritzava pel vestuari: vestit negre, amb línies grogues i capa lila. En comptes de portar caputxa de tela, es portava un barret de palla amb banyes liles.
Des del principi es va treballar per anar més enllà dels correfocs: espectacles de foc, cercaviles, tallers, animacions de carrer, muntatges pirotècnics, etc. El 1998 però, va ser un any decisiu en la carrera dels Diables: es va decidir canviar el nom per: “Sucspir, Diables de la Verneda” , amb la intenció d’enfocar la feina cap els espectacles, encara més. Va ser aquest mateix any que Diables de la Verneda, ara ja Sucspir, van fer el seu primer gran espectacle: PLASENCIA. Van ser més de tres mesos de treball sense pausa. El resultat: espectacle de gran format amb música en directe, més de 50 artistes en escena, milers de watts de llum i so, detonació remota de la pirotècnia… Va ser un èxit, però no es va tornar a fer mai més, per raons logístiques.
A part de les festes del barri, s’han anat fent petits espectacles per actes de Carnestoltes, de Nit d’Ànimes, festes privades, mostres d’entitats a Sant Martí, a més hem organitzat i participat en desenes d’actes a diferents barris de la ciutat.

A partir d’un canvi generacional, es produeix una renovació d’idees i es crea CORRECLOWN. No és un correfoc, no és un espectacle, no és un cercavil·la, ho és tot. CORRECLOWN són uns personatges. Es crea vestuari, maces, màscares i un carro.

A l’actualitat treballem per reocupar el local (després d’obres de manteniment de l’edifici), i oferir-lo per fer activitats a altres entitats, sense cost.

L'intercanvi s’acull de manera molt positiva entre les Colles de Foc que en formen part. Així, després de donar a conèixer la idea inicial de l’intercanvi, es convoca a una primera reunió, el novembre del 2006, a tota aquella gent que està interessada en participar en d’aquest projecte. Aquest és el naixement de PirArt com a grup.

Al principi, es dóna un període de coneixença entre els joves del grup. A través de les assemblees i assajos busquem espais de reflexió i de debat sobre els interessos individuals dels integrants per crear una identitat col·lectiva en la que tots i totes ens sentim identificats.

Arrel d’aquestes reflexions, sorgeix la necessitat de trobar un nom que ens identifiqui i defineixi què volem fer. En un primer moment, una de les activitats que es plantegen per l’intercanvi, és la creació prèvia d’un espectacle dels participants catalans. La intenció era portar aquest espectacle a diferents localitats d’Equador. També ens veiem amb la necessitat de buscar finançament i d’aquí sorgeix la primera creació i redacció del nostre projecte d’intercanvi amb Equador. A més, ens veiem amb la necessitat de realitzar campanyes econòmiques per poder assumir la totalitat dels costos. Tot i així, érem conscients de la necessitat d’aportar una part dels diners de manera individual per a la viabilitat econòmica de l’intercanvi.

Establint les prioritats ens adonem, que com en tot projecte, hi ha un ordre necessari a l’hora de fer un intercanvi. Vam fer la reflexió de que abans de realitzar-lo, volíem crear un espectacle i que per crear-lo, ens havíem de formar, conèixer-nos i crear la nostra metodologia de treball. Ens vam plantejar si podíem realitzar l’intercanvi l’estiu del 2007 havent fet tot el treball previ, ser un grup consolidat i havent aconseguit el finançament necessari. A finals de gener del 2007, vam prendre la decisió de posposar l’intercanvi ja que no estàvem preparats i no teníem el temps suficient tant per a consolidar-nos com a grup com per la creació del nostre espectacle.

Consolidació del grup, ja tenim nom! – Creació de l’espectacle “El Circ del Foc”

És a partir d’aquest moment que iniciem una època d’un intens treball de grup. Des de gener fins el 21 d’abril del 2007 (data de la primera mostra del espectacle “El Circ del Foc”) passem 3 mesos enfeinats amb la creació de l’espectacle, els assajos, intercanvis formatius, les assemblees, les comissions de treball i la recerca de fonts de finançament. És en aquest període quan es dona un anar i venir de gent i mica en mica s’acaba de definir el grup de persones que fan de PirArt un grup consolidat. A finals de gener i mitjançant un intens procés participatiu vam aconseguir trobar un nom que ens identifiqués i caracteritzés: PirArt, combinació de dos paraules que ens defineixen: Pirotècnia i Art.

Durant els mesos de realització de l’espectacle, ens vam centrar molt més en la realització i en els assajos de l’espectacle, fins a l’arribada de l’estiu, encara que també vam realitzar activitats obertes i formatives, com és l’exemple del taller de malabars per a infants i joves durant la “Setmana Jove” de Pallejà.

El fet de realitzar l’espectacle i altres activitats van tenir un impacte molt positiu a tots els nivells. Per una banda, PirArt es va donar a conèixer com a grup i a l’hora, va fer difusió de les entitats que ens han recolzat incondicionalment. PirArt va arribar a persones i col·lectius de tots aquells indrets on vam realitzar les activitats. En conseqüència, joves que un dia ens van descobrir han passat a formar part del grup.

Aquests mesos van ser plens d’emocions i experiències com a resultat del treball previ, a més d’enfortir els lligams entre nosaltres. Amb el primer espectacle ens vam demostrar que érem capaços de dur a terme allò que fins aquest moment, només havia estat un somni.

Arriba l’estiu! Viatge a Menorca!

Amb l’arribada de l’estiu, es tanca una etapa del projecte. Aquest fet no provoca un distanciament del grup sinó que ben al contrari, membres del grup, tenen la iniciativa de compartir les vacances conjuntament aprofitant les dates en les que volíem realitzar l’intercanvi. D’aquesta manera es decideix fer una ruta en bici per la illa de Menorca, carregant els nostres malabars i amb ganes de compartir experiències alienes al projecte.

Tornem a la feina! – 1era Tancada

Passat l’estiu, ens preparem per a una jornada de dos dies de feina interna. Era important fer una reflexió general sobre PirArt: el funcionament, l’espectacle i les expectatives que individualment i com a grup teníem.

El 23 i 24 de setembre del 2007 la caravana PirArt marxa a Poboleda amb aquest objectiu i durant aquests dies es donen espais de debat, reflexió, pràctica de malabars, i convivència. Aquestes jornades ens van permetre extreure una visió global de les coses i plantejar-nos el futur per enfortir la nostra implicació.

Aquests dies van servir per adonar-nos de la importància de definir el nostre ideari com a grup per a ser coherents a l’hora de definir les nostres accions i reptes.

La nova era PirArt

Tornant de la tancada amb molts reptes per assolir, comença una nova etapa.

S’inicia el treball de millora i evolució de l’espectacle, ja que a la Tancada, vam adonar-nos de que el missatge que donàvem a l’espectacle no era clar i no aconseguíem transmetre les idees que volíem reflectir amb la realització d’aquest. La voluntat de donar-li qualitat a la posta en escena és un element motivador: Saber-nos maquillar, crear el nostre vestuari, la infraestructura, la interpretació, el feedback amb el públic són elements que comencem a millorar.

Aquest nou període l’encarrilem cap a la nostra formació en les arts escèniques ja que fins ara, no havíem potenciat la possibilitat que ens brinda l’intercanvi entre els components del grup. Cadascú de nosaltres té certes habilitats que pot oferir als altres i contribuir, entre tots a millorar-les. Per aquest motiu s’han realitzat moltes més activitats d’intercanvi formatiu incloent col·laboracions externes fruit del tarannà obert de PirArt.

Fruit de la Tancada ens adonem que una de les coses que més ens motiva com a grup, és oferir la nostra col·laboració en activitats amb infants i joves ja siguin al carrer, d’associacions, centres educatius tant d’educació formal com no formal. Hem creat tallers i animacions per participar en activitats organitzades per grups de percussió, colles de diables, esplais, casals infantils, centres oberts, escoles, casals de joves, coordinadores culturals, federacions d’entitats, assemblees de joves i organismes municipals de manera altruista.

Aquesta època també està marcada pels sentits comiats i les noves incorporacions. Partint de que la participació a PirArt és voluntària, lliure i que cadascú té la seva vida hi ha hagut persones que ens han deixat. Tot i les pèrdues, mirant endavant, PirArt segueix creixent amb noves incorporacions de persones que enriqueixen el projecte. El fet de créixer és símptoma de l’ambient que es respira, les ganes de donar continuïtat a aquest somni i fer-lo créixer.